Pais: Moldavia
Continent: Europa
Capital: chisinau
Llengua: Rumano
Població total: 3.603.506
Taxa natalitat: 11/1000
Taxa marotalitat: 12/1000
Esperança de vida: 68.6
Alfabetització: 99.2%
Pais: Bulgaria
Continent: Europa
Capital: Sofia
Llengua: Bulgar
Població total: 7.544.581
Taxa natalitat: 9/1000
Taxa marotalitat: 15/1000
Esperança de vida: 72.9
Alfabetització: 98.3%
Pais: Serbia
Continent: Europa
Capital: Belgrado
Llengua: Serbio
Població total: 9.849.846
Taxa natalitat: 13/1000
Taxa marotalitat: 12/1000
Esperança de vida: 73.8
Alfabetització: 96.4%
Pais: Albania
Continent: Europa
Capital: Tirana
Llengua: Albanes
Població total: 3.155.271
Taxa natalitat: 16/1000
Taxa marotalitat: 6/1000
Esperança de vida: 76.3
Alfabetització: 99.0%
Pais: Estats Units D'America
Continent: America
Capital: Washington D.C.
Llengua: Angles
Població total: 314.658.780
Taxa natalitat: 14/1000
Taxa marotalitat: 8/1000
Esperança de vida: 78
Alfabetització: 99.0%
Pais: Alemanya
Continent: Europa
Capital: Berlin
Llengua: Alemany
Població total: 82.166.671
Taxa natalitat: 8/1000
Taxa marotalitat: 11/1000
Esperança de vida: 79.3
Alfabetització: 99.0%
Pais: Islandia
Continent: Europa
Capital: Reykvik
Llengua: Islandes
Població total: 322.691
Taxa natalitat: 14/1000
Taxa marotalitat: 6/1000
Esperança de vida: 81.6
Alfabetització: 99.0%
Pais: França
Continent: Europa
Capital: Paris
Llengua: Frances
Població total: 62.432.668
Taxa natalitat: 12/1000
Taxa marotalitat: 9/1000
Esperança de vida: 80.4
Alfabetització: 99.0%
Pais: Rusia
Continent: Europa y Asia
Capital: Moscú
Llengua: Rus
Població total: 140.873.647
Taxa natalitat: 11/1000
Taxa marotalitat: 16/1000
Esperança de vida: 65.2
Alfabetització: 99.5%
Pais: Bosnia and Hersegovina
Continent: Europa
Capital: Sarajevo
Llengua: Bosnio
Població total: 3.766.579
Taxa natalitat: 9/1000
Taxa marotalitat: 9/1000
Esperança de vida: 74.6
Alfabetització: 96.7%
dilluns, 31 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
2-1.- Quants infants no van encara a l'escola a l'Àfrica Subsahariana?
uns quants milions
2-2.- Quant infants no van a l'escola en el món?
115 milions
2-3.- Quantes persones han arribat al segle XXI sense saber escriure ni el seu nom?
133 milions
2-4.- Cóm podríem fer que tots els infants anessin a l'escola?
Promoure la igualtat de sexes, millorar la salud...
uns quants milions
2-2.- Quant infants no van a l'escola en el món?
115 milions
2-3.- Quantes persones han arribat al segle XXI sense saber escriure ni el seu nom?
133 milions
2-4.- Cóm podríem fer que tots els infants anessin a l'escola?
Promoure la igualtat de sexes, millorar la salud...
dilluns, 3 de maig del 2010
3) Fes una llista amb els paisos amb mes pobresa
India 42 millions
Bangladesh 50 millions
Nepal 55 millions
Maynmar sense informació
Pakistan 23 millions
Etiopia 39 millions
Congo 54 millions
Sudan sense informació
Niger 66 millions
Lao 36 millions
Burkina Fasto 55 millions
Bangladesh 50 millions
Nepal 55 millions
Maynmar sense informació
Pakistan 23 millions
Etiopia 39 millions
Congo 54 millions
Sudan sense informació
Niger 66 millions
Lao 36 millions
Burkina Fasto 55 millions
1)Es van formar al 2000 i son uns compromisos que es pretenen fer fins al 2015.
2)
1.Erredicar la pobresa extrema i las dels homes
2.Lograr l'ensenyament primari mundial
3.Promoure la igualtat entre les persones
4.Reduir la mortalitat infantil
5.Millorar la salut interna
6.Combatir les enfermetats
7.Sostenibilitat del medi ambient
8.fomentar una associació mundial
2)
1.Erredicar la pobresa extrema i las dels homes
2.Lograr l'ensenyament primari mundial
3.Promoure la igualtat entre les persones
4.Reduir la mortalitat infantil
5.Millorar la salut interna
6.Combatir les enfermetats
7.Sostenibilitat del medi ambient
8.fomentar una associació mundial
dilluns, 26 d’abril del 2010
Definición.
La globalización económica consiste en la creación de un mercado mundial en el que se suprimen todas las barreras arancelarias para permitir la libre circulación de los capitales: financiero, comercial y productivo.
Globalizacion de informacion
Los medios de comunicación, que nacieron con el objetivo principal de informar, en mayor medida sobre noticias cercanas, han vivido un proceso de expansión uniendo marcas y potencialidades, que ha dado lugar a la globalización de la información.
Importació
En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'altre país. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb propòsits comercials.
Exportació
Una exportació és qualsevol bé o servei enviat a altra part del món, amb propòsits comercials. L'exportació és el tràfic de béns i serveis nacionals d'un país pretesos per al seu ús o consum en l'estranger. Les exportacions poden ser qualsevol producte enviat fora de la frontera d'un estat.
Estat de Benestar
L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme.
La globalización económica consiste en la creación de un mercado mundial en el que se suprimen todas las barreras arancelarias para permitir la libre circulación de los capitales: financiero, comercial y productivo.
Globalizacion de informacion
Los medios de comunicación, que nacieron con el objetivo principal de informar, en mayor medida sobre noticias cercanas, han vivido un proceso de expansión uniendo marcas y potencialidades, que ha dado lugar a la globalización de la información.
Importació
En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'altre país. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb propòsits comercials.
Exportació
Una exportació és qualsevol bé o servei enviat a altra part del món, amb propòsits comercials. L'exportació és el tràfic de béns i serveis nacionals d'un país pretesos per al seu ús o consum en l'estranger. Les exportacions poden ser qualsevol producte enviat fora de la frontera d'un estat.
Estat de Benestar
L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme.
dilluns, 8 de març del 2010
dilluns, 8 de febrer del 2010
dilluns, 1 de febrer del 2010
link: http://www.tusdestinos.net/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=1
Como “centro principal de emisión informativa del país”, y para hacer publicidad sobre encanto de cada región de Japón, la cuidad de Tokio, en colaboración con el resto de los municipios, ha establecido el “Rincón de publicidad turística de todo el país” en el segundo piso del Edificio Principal del Municipio de Tokio. Los invitamos a que lo visiten
Como “centro principal de emisión informativa del país”, y para hacer publicidad sobre encanto de cada región de Japón, la cuidad de Tokio, en colaboración con el resto de los municipios, ha establecido el “Rincón de publicidad turística de todo el país” en el segundo piso del Edificio Principal del Municipio de Tokio. Los invitamos a que lo visiten
CONSISTEIX EN TIRAR-SE D'UN PONT.
El Machu Picchu és una de les joies arquitectoniquès i arqueòlogiques més importants de l'Imperia en el Perú.
És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú.
És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú.
Des de 1981 es va declarar com Santuari Històric, amb una superfície de 32.592 hectàrees que inclouen no només la part arqueològica sinó també la flora, la fauna i els seus paisatges, destacant l'abundant presència d'orquídies.
Les teories més fermes sostenen que va ser una "llacta" inca: un assentament construït amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llacta més bella de l'imperi inca, i havia estat construïda per refugiar el més selecte de l'aristocràcia en cas d'atac. Sembla que es va utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com a "observatori". Després de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.
dilluns, 18 de gener del 2010
LINK I EXPLICACIÓ
BANCO MUNDIAL:
Su propósito declarado es reducir la pobreza mediante préstamos de bajo interés, créditos sin intereses a nivel bancario y apoyos económicos a las naciones en desarrollo:
- http://www.bancomundial.org/
OMC:
Además de esta función principal, la OMC es un foro de negociaciones comerciales multilaterales; administra los procedimientos de solución de diferencias comerciales (disputas entre países); supervisa las políticas comerciales y coopera con el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional con el objetivo de lograr una mayor coherencia entre la política económica y comercial a escala mundial:
- http://www.wto.org/indexsp.htm
FMI:
Sus estatutos declaran como objetivos principales la promoción de políticas cambiarias sostenibles a nivel internacional, facilitar el comercio internacional y reducir la pobreza:
- http://www.imf.org/EXTERNAL/SPANISH/INDEX.HTM
Su propósito declarado es reducir la pobreza mediante préstamos de bajo interés, créditos sin intereses a nivel bancario y apoyos económicos a las naciones en desarrollo:
- http://www.bancomundial.org/
OMC:
Además de esta función principal, la OMC es un foro de negociaciones comerciales multilaterales; administra los procedimientos de solución de diferencias comerciales (disputas entre países); supervisa las políticas comerciales y coopera con el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional con el objetivo de lograr una mayor coherencia entre la política económica y comercial a escala mundial:
- http://www.wto.org/indexsp.htm
FMI:
Sus estatutos declaran como objetivos principales la promoción de políticas cambiarias sostenibles a nivel internacional, facilitar el comercio internacional y reducir la pobreza:
- http://www.imf.org/EXTERNAL/SPANISH/INDEX.HTM
PRODUCTES COMERÇ JUST
- Arroz Blanco Riet vell
- Arroz integral
- Espaguetis Riet Vell
- Guisante al natural
- Champiñon entero
- Judias Verdes al natural
- Macedonio de verduras al natural
- Broccoli
- Alcachofas
- Maiz Dulce
- Espinaca
- Champiñon laminado
- Pimientos en tiras
- Zanahorias
- Crema de castañas
- Vinagre de manzana
- Miel de brezo
- Miel de bosque
- Vinagre balsámico
- Leche entera
- Vino Viña Ilusión
- El legado consumista
- El Rompecabeza de la Equitad
- Cine con objetivos
- Viaje a Palestina
- Apuntes sobre la igualdad de género
- El doble juego de las migraciones
- Los procesos de integración
- Privatizacion de los bienes y servicios comunes y publicos
- Efectos ambientales del capitalismo
- Miel multiflor
- Justo hasta la ultima gota
- Arroz Blanco Riet vell
- Arroz integral
- Espaguetis Riet Vell
- Guisante al natural
- Champiñon entero
- Judias Verdes al natural
- Macedonio de verduras al natural
- Broccoli
- Alcachofas
- Maiz Dulce
- Espinaca
- Champiñon laminado
- Pimientos en tiras
- Zanahorias
- Crema de castañas
- Vinagre de manzana
- Miel de brezo
- Miel de bosque
- Vinagre balsámico
- Leche entera
- Vino Viña Ilusión
- El legado consumista
- El Rompecabeza de la Equitad
- Cine con objetivos
- Viaje a Palestina
- Apuntes sobre la igualdad de género
- El doble juego de las migraciones
- Los procesos de integración
- Privatizacion de los bienes y servicios comunes y publicos
- Efectos ambientales del capitalismo
- Miel multiflor
- Justo hasta la ultima gota
DEFINICIO COMERÇ JUEST
El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors).
dilluns, 21 de desembre del 2009
Noticia Deslocalització
Los manifestantes portaban pancartas en las que se denunciaba que la deslocalización de esta planta supone el despido de 180 trabajadores.
La multinacional nipona tiene previsto aumentar la producción de los cuatro modelos de motocicletas que fabrica actualmente en Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) y que trasladará el próximo año a Italia.
Según los sindicatos, esta planta obtiene beneficios desde la compra de Montesa, en julio de 1986, y han recordado que a partir de marzo del próximo año la planta de Santa Perpètua se limitará a fabricar los modelos Montesa, de los que sólo se producen unas 1.500 unidades anuales. EFE
El terme fordisme es refereix al sistema de producció en cadena que va portar a la pràctica Henry Ford; fabricant de cotxes dels Estats Units. Aquest sistema que es va desenvolupar entre finals de la dècada dels 20 i principis dels 70, suposa una combinació de cadenes de muntatge, maquinaria especialitzada, salaris alts i un nombre elevat de treballadors en plantilla. Aquest mode de producció resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.
El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor.
Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial.
dilluns, 30 de novembre del 2009
El informe del PNUD afirma que los organismos modificados genéticamente (OMGs) aumentarían las propiedades nutricionales y solucionarían complejos problemas agrícolas como el control de plagas y la sequía. Sin embargo, según Greenpeace, ninguno de los OMGs en el mercado cumple esas promesas, ni es de relevancia alguna para los países en desarrollo.
La polémica surge a raíz de la inclusión en el último Informe sobre Desarrollo Humano elaborado por el Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) de un apartado relativo a los alimentos transgénicos. En él, el PNUD llega a la conclusión de que “muchos países en desarrollo podrían cosechar grandes beneficios de los alimentos, cultivos y organismos genéticamente modificados”. Sin embargo, en el texto se reconoce que “podría haber riesgos ambientales y de salud que es menester abordar” sin dejar de destacar el “singular potencial” de las tecnologías de modificación genética para crear cultivos resistentes a los virus y a las sequías y cuyo valor nutritivo puede ser mayor.
REDUCIR LA DESNUTRICIÓN
“Esos cultivos podrían reducir notablemente la desnutrición que sigue afectando a más de 800 millones de seres humanos en todo el mundo y serían especialmente valiosos para los agricultores pobres que trabajan en tierras marginales del África Subsahariana”, señala el informe. La respuesta de Greenpeace a esta propuesta ha sido, en palabras de su responsable en Asia, Von Hernández que “el PNUD debiera saber que los complejos problemas del hambre y el desarrollo agrícola no se resolverán con promesas tecnológicas. La crisis real es la obvia negligencia en la investigación y la inversión en el desarrollo de formas sostenibles de agricultura”.
Para Greenpeace la iniciativa del PNUD es una forma de pasar por alto que “el apoyo económico al desarrollo agrícola se ha reducido dramáticamente en los últimos diez años. El presupuesto de cooperación de los países de la OCDE en los campos agrícola, forestal y pesquero se ha reducido de 7.000 millones de dólares en 1989 a menos de 3.000 en 1999”. “Para el PNUD promover OGMs (Organismos Genéticamente Manipulados) en países en desarrollo parece una solución después de haber abandonado cualquier papel relevante en desarrollo agrícola. Consideramos esta política como extremadamente hipócrita. En vez de promover OMGs, agencias como el PNUD debieran concentrarse en la diseminación y promoción de métodos probados y sostenibles de mejora de las prácticas agrícolas”, señala la ONG.
Para Sakiko Fuduka-Parr, principal autora del informe sobre trasngénicos, el reto cosiste en desarrollar urgentemente variedades modernas de mijo, sorgo y mandioca, alimentos básicos en la dieta de los más desfavorecidos en muchos países en desarrollo. Marc Malloc Brown, administrador del PNUD, coincide plenamente con la investigadora y añade que se debe hacer fomentando las inversiones públicas. También destaca como iniciativa eficaz la que han tenido el gobierno japonés y otros aliados internacionales para generar nuevas variantes del arroz. “Sus rendimientos son superiores al 50 por ciento, maduran en un periodo de entre 30 y 50 días, tienen un contenido proteínico sustancialmente superior, son más resistentes a las plagas, a las enfermedades y a las sequías”, comenta Malloc Brown.
La polémica surge a raíz de la inclusión en el último Informe sobre Desarrollo Humano elaborado por el Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) de un apartado relativo a los alimentos transgénicos. En él, el PNUD llega a la conclusión de que “muchos países en desarrollo podrían cosechar grandes beneficios de los alimentos, cultivos y organismos genéticamente modificados”. Sin embargo, en el texto se reconoce que “podría haber riesgos ambientales y de salud que es menester abordar” sin dejar de destacar el “singular potencial” de las tecnologías de modificación genética para crear cultivos resistentes a los virus y a las sequías y cuyo valor nutritivo puede ser mayor.
REDUCIR LA DESNUTRICIÓN
“Esos cultivos podrían reducir notablemente la desnutrición que sigue afectando a más de 800 millones de seres humanos en todo el mundo y serían especialmente valiosos para los agricultores pobres que trabajan en tierras marginales del África Subsahariana”, señala el informe. La respuesta de Greenpeace a esta propuesta ha sido, en palabras de su responsable en Asia, Von Hernández que “el PNUD debiera saber que los complejos problemas del hambre y el desarrollo agrícola no se resolverán con promesas tecnológicas. La crisis real es la obvia negligencia en la investigación y la inversión en el desarrollo de formas sostenibles de agricultura”.
Para Greenpeace la iniciativa del PNUD es una forma de pasar por alto que “el apoyo económico al desarrollo agrícola se ha reducido dramáticamente en los últimos diez años. El presupuesto de cooperación de los países de la OCDE en los campos agrícola, forestal y pesquero se ha reducido de 7.000 millones de dólares en 1989 a menos de 3.000 en 1999”. “Para el PNUD promover OGMs (Organismos Genéticamente Manipulados) en países en desarrollo parece una solución después de haber abandonado cualquier papel relevante en desarrollo agrícola. Consideramos esta política como extremadamente hipócrita. En vez de promover OMGs, agencias como el PNUD debieran concentrarse en la diseminación y promoción de métodos probados y sostenibles de mejora de las prácticas agrícolas”, señala la ONG.
Para Sakiko Fuduka-Parr, principal autora del informe sobre trasngénicos, el reto cosiste en desarrollar urgentemente variedades modernas de mijo, sorgo y mandioca, alimentos básicos en la dieta de los más desfavorecidos en muchos países en desarrollo. Marc Malloc Brown, administrador del PNUD, coincide plenamente con la investigadora y añade que se debe hacer fomentando las inversiones públicas. También destaca como iniciativa eficaz la que han tenido el gobierno japonés y otros aliados internacionales para generar nuevas variantes del arroz. “Sus rendimientos son superiores al 50 por ciento, maduran en un periodo de entre 30 y 50 días, tienen un contenido proteínico sustancialmente superior, son más resistentes a las plagas, a las enfermedades y a las sequías”, comenta Malloc Brown.
dilluns, 23 de novembre del 2009
dilluns, 2 de novembre del 2009
AGRICULTURA ITINERANT
En vastes regions de clima càlid i de vegetació densa (selva i boscos tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistència. Els agricultors obren clarianes en la vegetació, talen els arbres, treuen les herbes del terra i cremen el terreny esbrossat perquè les cendres aportin fertilitat al sòl.
Com que els sòls de les zones càlides són extremament fràgils, en pocs anys queden esgotats i els agricultors han d'obrir noves clarianes en un altre sector de la selva o el bosc.
Aquesta pràctica agrícola, coneguda com a agricultura de tala i crema, és habitual a les zones baixes de Veneçuela, Colòmbia, Equador, l'est de Perú i Bolívia, a la selva amazònica, en sectors de l'Amèrica Central i a les illes del Carib. El seu origen es remunta a l'època precolombina, en què era practicada per grups indígenes com ara els arawaks i els guaranís.
Links:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura_itinerant
http://bibliotecnica.upc.es/bustia/arxius/29581.pdfhttp://www.wikiteka.com/trabajos/l-agricultura-la-ramaderia-i-la-pesca-1/
http://www.dge.uem.br/geonotas/vol2-4/ester.htm
dilluns, 26 d’octubre del 2009
UNITAT 2: ELEMENTS DEL PAISATGE AGRARI
MINIFUNDI.
LATIFUNDI.
CAMPS OBERTS.
CAMPS TANCATS.
CONREU DE REGADIU.
REGADIU DE SECÀ.
CONREU D'ARBUSTOS.
CONREU HERBACI.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
dilluns, 5 d’octubre del 2009
L'agricultura es un recurs potencialment renovable. Les sobre plantació de l'agricultura converteix el terreny en un terreny desèrtic al cap d'uns anys.
L'aigua potable es una recurs potencialment renovable, perquè si se'n fa un us desmesurat es pot convertir en no renovable.
L'aire net i respirable, perquè si es tira massa CO2 l'aire es contamina i es converteix en no respirable.
dilluns, 28 de setembre del 2009
La delegada del Govern andalús a Granada, Teresa Jiménez, va anunciar avui que l'Ajuntament de Cástaras està enviant aigua als pobles de la Contravessa, a raó de 40 litres per segon, per pal·liar la situació de sequera dels mateixos i que ha provocat que a partir de matí uns 12.000 veïns s'enfrontin a talls del subministrament, mentre que la Junta espera tancar un acord "en els pròxims dies" amb els regantes de Trevélez perquè assorteixin els pobles afectats.
En declaracions als periodistes després de presentar els actes de la Setmana de la Mobilitat, Jiménez va indicar que la Junta està treballant "dia a dia" amb tots els ajuntaments implicats, mantenint converses amb totes les parts, amb els ajuntaments de Cástaras, Trevélez i de la Contravessa.
La delegada va recordar que s'ha aconseguit una solució "a mitjà termini" que la construcció d'un nou rai|bassa que permeti acumular l'aigua de Cástaras " i esperem en aquests dies poder tancar un acord amb la comunitat de regantes del riu Trevélez per solucionar a curt termini el problema de la Contravessa", va apuntar.
Alhora, va anunciar que l'Ajuntament de Cástaras està enviant aigua als pobles de la Contravessa, a raó de 40 litres per segon, "que si bé no supleix totes les necessitats, sí impedirà que les restriccions siguin majors de la qual cosa en principi s'ha previst".
La Junta espera arribar a una "solució consensuada i de diàleg" per no haver de recórrer a un procediment administratiu legal com seria la inclusió de la zona al decret de sequera elaborat pel Govern andalús, la qual cosa prevaldria "el dret dels municipis a consumir aigua davant el dret dels regantes amb determinades concessions".
"Espero que no sigui necessari i que amb el diàleg puguem donar una resposta immediata a un problema també immediat", segons va dir Jiménez, per a qui "amb les noves infraestructures que la Junta té previst escometre es busca una solució a mitjà termini que eviti que es torni a repetir una situació com aquesta".
LLAMAMIMIENTO A L'ÚS RACIONAL DE L'AIGUA
La delegada va aprofitar per fer una crida a tots els ajuntaments de la Contravessa "perquè continuïn fent un ús racional de l'aigua que en aquests moments és bastant escassa", va dir.
Quant a les crítiques del PP acusant a la Junta que la situació que viu la zona es deu que aquesta administració ha deixat d'invertir 30 milions d'euros, va manifestar que el Govern andalús té en marxa inversions en la província de Granada que superen els 400 milions d'euros i que les inversions en la comarca de la Costa gairebé dupliquen la quantitat que reclama el PP.
A més, va arremetre contra el PP per "desconèixer la realitat" i "obviar el més important" ja que la situació que viu la Costa és conseqüència que "durant vuit anys de Govern popular no va preveure una inversió en la presa de Rules per posar-la en funcionament", mentre va indicar que en aquests moments des del Govern central i l'autonòmic s'estan resolent "tots els projectes que va deixar empantanegats el Govern del PP" per trobar així la solució que demanda la costa granadin.
dimarts, 22 de setembre del 2009
ABANS I ARA
Abans i despres: Abans aquest llac era un gran glaciar, pero a causa de contaminació i la calentació global el glaciar en 76 anys s'ha fos i s'ha convertit en un llac que, com es pot apreciar, esta una mica buit. Els greus problemes de contaminació i de l'efecte hivernacle són uns fets dels que ens adonem pero cada vegada son pitgors!
Gracias a tots els lectors.
dilluns, 21 de setembre del 2009
RECURSOS NO RENOVABLES
CENTRAL PETROLÍFERA: Això es una central petrolífera on s'extreu petroli, en aquesta imatge s'ensenya un tipus de manera de extreurela al mar, també hi ha als deserts i en alguns continents on hi havia dinosaures. Aquest recurs no es renovable i a més es molt contaminant.
MERCURI: El mercuri es el material més contaminant del món, s'extreu en moltes quantitats per fer productes industrials con termometres, piles.... Es creu que d'aquí uns anys s'hacabi el mercuri i no es pugui utilitzar més.
ESTACIÓ D'EXTRACIÓ DE GAS NATURAL: Aquesta es la tipica central d'extracció de gas natural, aqui s'extru gas i s'hen porta al continent amb tubs o vaixells. El gas natural es molt contaminant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)